I tot i saber això, molts de nosaltres sempre espatllem les primeres vegades amb por i una prudència malaltissa"
Va ser una llàstima que aquest pensament creués la seva ment mentre tornava tremolant d'emoció i de vergonya cap a casa després d'una altra primera vegada en un altre tipus d'experiència.
Però si d'alguna cosa va aconseguir gràcies a haver pensat en això, va ser adonar-se per primer cop, amb un impacte fortissim i captivador, que els cels de les tardes d'aquell cul de món eren preciosos.
...
I així queda per fi inaugurat el pollastre sense ceba. Ara, a fotre-li unes bones mossegades entre tots!
2 comentaris:
Comencem a rodar sinyós!
Accepto el recte! Vull dir el repte...
Publica un comentari a l'entrada